Educació conscient

Psicologia Infantil

“Doneu-me un punt de recolzament i moure la terra”
Arquímedes

Qui no necessita sentir-se estimat, respectat, valorat i acompanyat? De fet, tots ens més o menys mesura, ho necessitem, però hi ha un moment a les nostres vides en el qual no és un desig, sinó una necessitat bàsica sentir-se així per a poder créixer i desenvolupar-nos el millor possible, tant en l’àmbit físic com psicològic. Aquesta etapa clau és la infantesa i l’adolescència.

Aquesta etapa de la nostra vida, si l’entorn ens és propici, ens aportarà els recursos necessaris per a desenvolupar el nostre sentiment subjectiu d’ autoestima i autoconfiança. Aquests sentiments són molt importants per afrontar els reptes que ens trobarem al llarg de les nostres vides.

Així doncs, com podem fer els pares i mares per tal que l’ambient dels nostres fills sigui favorable, que no pas perfecte, pel correcte desenvolupament del sentiment d’autoestima i confiança dels nostres fills? La resposta no és fàcil ni breu, però m’agradaria aportar-vos 4 “recursos” que sí són importants per afavorir aquest sentiment:
– La paraula és el primer i meravellós recurs del qual disposem, aprofitem-lo bé!
Més enllà de la gran importància que té com a mitja de comunicació verbal, la paraula té una importància vital en la relació i comunicació d’emocions amb els nostres fills, fins i tot abans del seu naixement. La paraula esdevé font de benestar i expressió de les nostres emocions, juntament amb l’entonació que utilitzem. Per tant, començar ja des de l’inici de l’embaràs, la mare i el pare, a fer present al futur bebè que s’està formant, expressant en paraules les seves emocions i pensaments, de forma amorosa, ajudarà a començar a construir la subjectivitat del futur nadó, substrat bàsic per a la personalitat.

 Respecta’l perquè es pugui respectar.

Pot sonar a tòpic, però a vegades ens oblidem a tractar als nostres fills com ens agrada que ens tractin a nosaltres. És bàsic utilitzar paraules d’agraïment i reconeixement davant actuacions diàries dels nostres fills, que a vegades per quotidianitat, els hi restem importància.
Un “gràcies” per ajudar-me a…. Parar la taula, o bé, per cuidar del teu germà o germana mentre jo estava fora, són útils i necessaris per mostrar el valor que donem allò que fan.
L’agraïment és la capacitat d’apreciar i valorar la presència i suport de l’altre. I en el futur, ser conscient d’aquesta capacitat, l’ajudarà a apreciar la bellesa i els aspectes positius de qualsevol d’ells mateixos i de circumstància, fet que augmenta la capacitat de poder aprendre i créixer en totes les situacions.

– Valora’l perquè es pugui valorar.

Hi ha molt aspectes necessaris a valorar en els nostres fills, i que a vegades ens passen desapercebuts perquè focalitzem la nostra atenció en aspectes menys importants pel seu correcte desenvolupament. Per exemple, és molt més important valorar l’esforç que duen a terme alhora de realitzar una tasca, com la preparació per a un examen, que no pas el resultat en si.
Es bàsic reconèixer i valorar l’esforç com a una qualitat seva, molt positiva, i que és independent del resultat obtingut. Perquè aquella nota oblidada ràpidament, encanvi,  la capacitat d’esforç li resultarà útil al llarg de la vida.

– Condueix-te bé perquè es pugui conduir bé.

Els adults sabem que conduir-se bé per la vida no és fàcil i  s’aprèn amb l’experiència. En caure i tornar-nos a aixecar. Equivocar-se i tornar-ho a intentar, i d’aquesta manera, poc a poc,  anem fent camí, aprenent i creixent com a persones.

Els infants d’aquest fet encara no en tenen consciència, per més que ens esforcem a explicar-los-hi. La seva primera experiència de conducció per a la vida la realitzen emmirallant-se amb els adults, i especialment amb els seus pares. Per tant, amb la consciència amb la qual afrontem la nostra vida i  la llibertat amb la qual prenguem les nostres decisions serviran com a primer punt de referència i mirall per als nostres fills.

Per tant, per ajudar a conduir-se el dia de demà, de manera conscient, lliure responsable i beneficiosa per a ells, cal ensenyar-los a pensar bé. Com que hi ha moltes maneres d’ensenyar a pensar bé, posaré com a exemple algunes respostes que NO ajuden a què els nens i nenes puguin pensar per a ells mateixos: “No, perquè no”, “Sí, perquè sí”, “això ho has de fer així perquè t’ho dic jo”, …

No és fàcil acompanyar als nostres fills i filles perquè puguin esdevenir la millor versió d’ells mateixos, però alhora, és una responsabilitat meravellosa i única. Les nostres accions d’avui determinaran la personalitat dels nostres fills, els nostres futurs nets, i les properes generacions. No cal ser els pares perfectes, ni tampoc voler el fill/a perfecte, la perfecció afortunadament, no existeix. El que si que existeixen són aquelles petites accions que fan la diferència en el dia a dia.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.
Necesita estar de acuerdo con los términos para continuar

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Menú