Comparteixo aquest post de l’Àngels Ponce a Criatures perquè m’agrada molt el què explica i com ho explica, alhora que és una data que d’una manera o altra, la mort i les persones estimades que ja no hi són, es fan presents i convida a parlar d’ells i elles.
A part de tots els consells explicats al post, m’agradaria afegir un tema molt important, que molt sovint apareix com a font de malestar, en grans i petits.
Molt important: hem de donar la possibilitat als més petits de poder acomiadar-se de la persona que ha mort. Dependrà del vincle emocional que els uneixi al difunt, de l’edat de l’infant, del tipus de mort i del que ells demanen. Sigui com sigui, poder acomiadar-se en vida i també per última vegada, sigui a la sala de vetlla o en la cerimònia de comiat que se celebri, és una manera d’ajudar a poder fer un dol sa i natural. Si no el malestar pot aparèixer un temps més tard, en forma de malsons, pors, culpa, …
Per tant, no tinguem por els adults d’acompanyar als infants a afrontar i elaborar la mort. De fet, és una de les millors lliçons de vida que els hi podem oferir. Per fer-ho, però, els adults hem hagut de poder gestionar les nostres pròpies emocions davant la mort i viscut els Dols de la nostra vida d’una manera sana.
Hi ha moltes maneres de treballar-nos aquest tema, algunes opcions:
- Llegir llibres. A mi personalment m’agrada molt Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga i escriptora Suïssa-Americana, i pionera en els estudis d’experiències properes a la mort.
- També hi ha pel·lícules on aquest tema està tractat d’una manera que ens serveix per a reflexionar sobre la Mort. Per exemple, Camino, o Mi vida sin mi són també una bona opció.
- Si veiem que la Mort ens fa sentir molt malestar, o que hem viscut una pèrdua important fa un temps i continuem patint i amb molta dificultat de continuar amb la nostra vida, demanar ajuda professional és una opció molt recomanable.
“Tenemos que enseñar a la próxima generación de niños desde el primer día que son responsables de sus vidas. El mayor regalo de la humanidad, también su mayor maldición, es que tenemos libertad de elección. Podemos hacer nuestras elecciones, partiendo del amor o del miedo.”
Elisabeth Kübler-Ross