És molt important protegir als nens davant aquesta situació. No em refereixo a posar-los en una bombolla, pensant que així no pateixen perquè no s’adonen de la situació. Si no al contrari, explicant-los la situació, oferint eines emocionals perquè puguin gestionar les seves emocions. Pensem que encara que per nosaltres aquesta situació és nova, en el futur, potser no serà tan excepcional, per tant, gestionar aquest moment de la millor manera possible, és molt important per a ells, doncs serà la llavor de situacions futures similars.

Anem per passos…com els hi expliquem?

• No ignorar les seves pors o dubtes sobre què està passant, ells veuen que estem molt pendents de la televisió i el mòbil…A més, estem més nerviosos del habitual, per tant, necessiten saber.
• Utilitzar un llenguatge adaptat a la seva edat i als seus coneixements.
  Entendre que si no els hi expliquem bé intentaràn entendre a través de la seva fantasia per compensar la falta d’informació, i quan això passa, la fantasia, en aquests casos, sol ser pitjor que la realitat.
• Normalitzar que es parli sobre això sense que sigui un tema tabú, promovent espais de trobada per a la comunicació amb ells on se sentin segurs i tranquils per expressar, escoltar i preguntar. Per exemple, a les hores que ens reunim a taula per dinar o sopar. Els pares i mares que em coneixeu sabeu que li dono molta importància aquests moments, però actualment, ho és encara més. Mentre dinem o sopem és un bon moment per parlar d’allò que està passant, que ells puguin fer preguntes, interessar-nos de com ho veuen, què senten…Hauríem  d’anar molt alerta a tenir la televisió oberta, però sobretot, tenir les notícies o qualsevol altre programa d’aquestes característiques. Els adults tenim moltes maneres i moments per informar-nos, respectem i protegim als nostres fills de rebre informació no filtrada.
• Evitar fer referència a les persones que estan molt malaltes o han mort, però si ens ho demanen, explicar que les persones que han mort per aquest virus eren persones molt velletes o que estaven molt malaltes abans de tenir la malaltia. Que ells i vosaltres esteu sans i que per tant, no han de tenir por. És molt important donar-los seguretat,
• Si no tenim totes les respostes, no passa res! Podem pensar o buscar respostes junts. I si veiem coses que no trobem bé, o que ens sembla incoherents, encara que vinguin dictaminades per les institucions públiques, comentar-ho i ensenyar-los a pensar per a ells mateixos. És molt important que puguin qüestionar-se i qüestionar a l’altra, sigui que sigui l’altra.

Altres aspectes molt importants a tenir en compte…

• És important mostrar als nens una mirada diferent i que malgrat les circumstàncies, podem trobar coses positives en aquesta situació. Estem més junts, podem jugar, ens podem cuidar, podem utilitzar aquests dies per quan tornem a la normalitat ens sentim més bé i segurs, per exemple, perquè han pogut (re) aprendre coses de l’escola que els costaven. Busquem allò que pot tranquil·litzar al nostre infant i posem-hi paraules.
• Aquests dies de confinament els nens necessiten moments de més activitat. És important permetre’ls aquest tipus de joc a casa, i jugar amb ells (als adults també ens anirà bé). Activitats com lluites amb coixins, jocs d’amagar, jugar a futbol amb una pilota més tova, posar música i cantar i ballar, etc. Maneres de distreure’s i alliberar la tensió.
• És molt important, tant per petits com per adults tenir una planificació diària. Què estiguem a casa no vol dir que no calgui planificar el dia i seguir unes rutines bàsiques. Això ens donarà seguretat, en especial als infants. A la vegada que ens ajudarà a passar els dies de manera més ràpida i sentir-nos millor.
• Molta paciència, els adults estem nerviosos i els infants també. Hem de tenir en compte que per a ells aquesta situació també és molt complicada. Estan passant coses excepcionals que en molts casos no acaben d’entendre alhora que també veuen i senten que els adults estem alterats, ens podem sentir vulnerables, espantats…per als infants no és gens fàcil de gestionar tantes emocions pròpies i alienes.

Seguim cuidant-nos.